|
ESDENTER, verbe |
[T-L : esdenter ; GD : esdenter ; GDC : esdenter ; FEW III, 41b : dens ; TLF : VII, 731a : édenter] |
Empl. trans. |
A. - | "Priver de dents" |
B. - | [À partir du sens analogique de dent] |
| 1. | "Ébrécher" |
| 2. | "Découper en franges" |
DMF 2020 - Article revu en 2015 |
Pierre Cromer |
|
|