|
ENRAGER, verbe |
[T-L : enragier ; GDC : enragier ; AND : esrager ; DÉCT : enragier ; FEW X, 9b,10a : rabies ; TLF : VII, 1162b : enrager] |
A. - | Au propre |
| 1. | Empl. intrans. [D'un animal] "Avoir la rage" |
| 2. | Part. passé en empl. adj. "Atteint de la rage" |
B. - | Au fig. |
| 1. | Empl. intrans. |
| 2. | Part. passé en empl. adj. |
DMF 2020 - MAJ 2020 |
Pierre Cromer |
|
|