|
ENCLINER, verbe |
[T-L : encliner ; GD : encliner ; GDC : encliner ; AND : encliner1 ; DÉCT : encliner ; FEW IV, 626b : inclinare] |
I. - | Au propre [Idée d'inclinaison] |
A. - | Empl. intrans. ou pronom. (S')encliner (+ prép.) |
| 1. | [D'une pers.] |
| 2. | [D'une chose] (S')encliner (devant/vers) |
B. - | Empl. trans. Encliner qqn/qqc. |
| 1. | Encliner qqn. |
| 2. | Encliner le corps/une partie du corps |
II. - | P. anal. [Idée de déclin] |
A. - | Encliner qqc. |
B. - | Estre encliné |
III. - | Au fig. [Idée de penchant, de tendance] |
A. - | Empl. intrans. ou pronom. (S)'encliner |
| 1. | [D'une pers.] |
| 2. | [D'une chose] |
B. - | Empl. trans. Encliner qqn/qqc. |
| 1. | [D'une pers.] |
| 2. | [D'une chose] Encliner qqn |
C. - | Part. passé en empl. adj. Encliné à/envers qqc. "Ouvert à, favorable à qqc., attentif à" |
DMF 2020 - Synthèse |
Pierre Cromer |
|
|