|
DESSARTIR, verbe |
[T-L : dessartir ; GD : desartir ; FEW XI, 223b : sarcire] |
I. - | Empl. trans. |
A. - | "Rompre l'assemblage des mailles de (en partic. d'un haubert), mettre en pièces (des armes)" |
B. - | P. ext. "Défaire, briser, mettre en pièces" |
II. - | Empl. intrans. ou pronom. "Se briser" |
DMF 2020 - Lexique complémentaire 2007 |
Robert Martin |
|
|