|
VACILLER, verbe |
[T-L : vacillier ; GDC : vacillant/vaciller ; FEW XIV, 107a : vacillare ; TLF : XVI, 874a : vaciller] |
I. - | Empl. intrans. |
A. - | "Être remué par une sorte de tremblement" |
B. - | Au fig. |
| 1. | [D'une pers.] Vaciller (en qqc.). "Être hésitant (en qqc.)" |
| 2. | [D'une chose abstr.] "Être ébranlé" |
II. - | Empl. trans. "Ébranler" |
V. aussi vacillant |
DMF 2020 - Synthèse |
Robert Martin |
|
|