|
OBSCURER, verbe |
[T-L : oscurer ; GD : oscurer ; DÉCT : oscurer ; FEW VII, 281b : obscurus] |
I. - | Empl. trans. |
A. - | "Obscurcir ; au fig. ternir" |
B. - | P. ext. "Cacher le regard de qqn, détourner les yeux de qqn" |
II. - | Empl. intrans. ou pronom. |
A. - | "S'obscurcir" |
B. - | "Perdre de son éclat, se ternir (au propre ou au fig.)" |
C. - | P. ext. "Vivre caché, à l'écart" |
III. - | Part. passé en empl. adj. |
A. - | "Obscurci, terni" |
B. - | "Aveuglé" |
DMF 2020 - MAJ 2020 |
Robert Martin |
|
|