|
ESSARTER, verbe |
[T-L : essarter ; GD : essarter ; GDC : essarter ; AND : essarter ; DÉCT : essarter ; FEW III, 318a : *exsartum ; TLF : VIII, 161b : essarter] |
Empl. trans. |
A. - | Au propre |
| 1. | "Arracher (un végétal, un arbre)" |
| 2. | "Défricher (un sol couvert de bois, de broussailles...)" |
B. - | Au fig. |
| 1. | "Séparer, distinguer" |
| 2. | "Détruire, dévaster" |
DMF 2020 - Synthèse |
Robert Martin |
|
|