|
DESCOMBRER, verbe |
[T-L : descombrer ; GD : descombrer ; AND : descombrer ; DÉCT : descombrer ; FEW II-2, 938a : *comboros] |
I. - | Empl. trans. |
A. - | "Dégager de qqc. (de ce qui gêne, d'une entrave, d'une attache...)" |
B. - | "Débarrasser de (de ce qui encombre)" |
| 1. | Descombrer un lieu. "Débarrasser un lieu (de choses (immondices, gravats...) qui l'encombrent)" |
| 2. | Descombrer qqn (de qqc.) |
II. - | Empl. pronom. |
A. - | Se descombrer (de qqn/de qqc.). "Se débarrasser de qqn ou de qqc." |
B. - | P. ext. Se descombrer. "Se libérer, d'où partir" |
DMF 2020 - Synthèse |
Robert Martin |
|
|