|
COINTOYER, verbe |
[T-L : cointier/cointoiier ; GD : cointier/cointoier ; AND : cointoier ; FEW II-1, 843b : cognitus] |
I. - | Empl. trans. |
A. - | "Fréquenter" |
B. - | "Flatter, caresser (?) (un cheval)" |
C. - | "Parer, orner" |
II. - | Empl. intrans. ou pronom. (Se) cointoyer |
A. - | "Se parer ; s'équiper" |
B. - | P. anal. |
C. - | Au fig. [Sens moral] "S'équiper, s'armer" |
V. aussi cointer |
DMF 2020 - MAJ 2020 |
Robert Martin / Pierre Cromer |
|
|