|
ASSASER, verbe |
[T-L : assaser ; FEW XI, 239a : satiare] |
I. - | Empl. pronom. "Se tenir satisfait, s'estimer heureux" |
II. - | Part. passé |
A. - | Estre assasé de qqc. "Être pourvu de qqc." |
B. - | Empl. subst. "Celui qui est comblé, rassasié" |
V. aussi assasier |
DMF 2020 - Synthèse |
Pierre Cromer |
|
|