|
ESCHEVEUR, subst. masc. |
[GD : escheveur ; FEW II-1, 340a : caput] |
"Celui qui vient à bout de, vainqueur" |
REM. Gloss., Paris B. N. lat. 7679, c.1400-1500 (victor : escheveur, vainqueur), ds GD III, 386c. |
DMF 2020 - Lexique complémentaire 2007 |
Pierre Cromer |
|
|