|
EXIVEUR, adj. |
[GD : exiveur ; *FEW VII, 444a : otiosus] |
"Qui vit dans l'oisiveté" |
REM. Gloss., Paris B. N. lat. 7679, c.1400-1500 (occiosus : exiveur, plain de exiveté), ds GD III, 684b. |
V. aussi exiveté |
DMF 2020 - Lexique complémentaire 2007 |
Pierre Cromer |
|
|