|
EQUIPARER, verbe |
[T-L : equiparer ; GD : equiparer ; FEW XXIV, 219a : aequiparare] |
A. - | "Rendre égal" ... ... |
| - | [D'une chose] Equiparer à qqc. "Être égal à qqc." ... ... |
| - | Empl. pronom. (S)'equiparer à qqn. "S'égaler à qqn, se rendre l'égal de qqn" ... ... |
B. - | "Comparer" |
| - | Equiparer qqn/qqc. à. "Comparer qqn/qqc. à" ... ... |
| - | Empl. pronom. à sens passif S'equiparer à qqn/qqc. |
| . | S'equiparer à qqn. "Se comparer à qqn, se considérer comme l'égal de qqn" ... ... ... ... ... |
| . | S'equiparer à qqc. "Être comparé à qqc." ... ... |
| - | Part. passé "Équivalent, comparable" ... ... |
| . | Equiparé à. "Comparable à" ... ... |
DMF 2020 - MAJ 2020 |
Robert Martin / Pierre Cromer |
|
|